Cartes d'amor de la monja portuguesa

Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.

En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke.

"Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí."
Rainer Maria Rilke

"Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina."
Philippe Sollers

"Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals."
Stendhal